Maria José Figueras: «Vull una URV de tothom per a tothom, transparent i participativa»

La catedràtica de microbiologia es presentarà a les eleccions al rectorat previstes el 15 de maig: si guanyés, seria la primera dona rectora d’aquesta institució

Imatge de la catedràtica de la URV, Maria José Figueras

La catedràtica de la URV, Maria José Figueras, es presentarà a les eleccions. CARALP MARINÉ

Maria José Figueras és investigadora del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Universitat Rovira Virgili (URV), institució a la qual ha estat lligada molt de temps. Es doctora en Biologia i catedràtica de Microbiologia des de l’any 2000, la seva feina en aquest sector ha estat reconeguda internacionalment. Ha estat, també, ambaixadora estatal de la Societat Americana de Microbiologia i fins i tot assessora de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La seva carrera professional no s’atura i és per això que ha decidit presentar una candidatura a les pròximes eleccions al rectorat de la URV. Està convençuda que pot tirar endavant un projecte diferent i que pot fer-ho molt bé. El dia sis d’abril inicia el calendari de les eleccions, moment en què es coneixerà l’equip format per Figueras per governar la URV. I el 15 de maig hi haurà les votacions.

Si surt escollida rectora, serà la primera dona que ostenta aquest càrrec a la URV. Què li fa pensar això?

—El paper de la dona a la universitat és molt evident. El 55% del professorat som dones, al voltant d’un 58% dels alumnes són noies, i en alguns estudis, com medicina, és extremadament evident que domina la representació de dones. Les dones estan igual de capacitades que els homes per poder assumir aquestes tasques. A la Universitat, de fet, no hi ha diferències salarials, però sí que hi ha diferències en els càrrecs de responsabilitats.

A l’hora de construir l’equip he contactat moltes dones, perquè volia un equip, almenys paritari, o que tingués més dones que homes. Però les dones sempre porten a la seva motxilla molts més components de responsabilitats familiars. El problema de les dones no és que estiguin menys preparades, sinó que el nombre de responsabilitats que tenen és molt elevat. I les dones són molt pràctiques: no diuen si a tot, primer fan un balanç exhaustiu de si ho podran fer o no.

La lluita passa potser per transformar això, no? Quan vostè pensa a presentar-se ho fa també com una forma de «revolució» en aquest sentit?

—No he estat jo la que ha pres la iniciativa, van ser uns companys que em van venir a buscar, dient-me que era el moment per una dona. He tirat endavant projectes molt complexos i ho he fet perfectament, per tant, sóc capaç de tirar aquest projecte endavant. Però sí que he parlat amb el meu marit quan ho he hagut de decidir. Ell tota la vida m’ha donat suport. Jo he comptat amb una logística favorable. Les dones necessitem construir-nos una logística que ens doni la seguretat que les coses que hem de controlar funcionin.

 

Construir aquesta logística implica entendre que les dues parts de la societat treballin juntes i es reparteixin les tasques?

—Si, però per molt que comparteixis les responsabilitats amb la teva parella és una qüestió que va molt més enllà. Hi ha gent que té pares senils, per exemple, i les dones són les que se senten responsables, encara que tinguin germans. Això és el que porten a la seva motxilla. Aquest instint de cuidadores les fa assumir moltes tasques.

 

Per què ha decidit presentar-se?

—Jo crec que ara és el meu moment, per l’edat que tinc, perquè ja he assolit totes les fites que es poden assolir dins de la universitat, en temes de recerca, tinc els sis sexennis, etc.

 

Anàlisi de la legislatura actual

Quines serien les línies de treball del seu mandat si acaba sent escollida com a rectora? Si no pot entrar en concrecions, quina filosofia hi hauria darrere les accions del seu govern?

—Fer un altre tipus de governança. Tots els líders de la universitat hem de tenir els mateixos objectius: Fer que la URV sigui la més puntera possible, des de la docència, la recerca, etc. I que sigui capaç d’atreure estudiants i de tenir una projecció internacional important. En això tots estaríem d’acord.

 

La qüestió és com assolir aquests reptes. Jo vull construir la universitat comptant amb tothom. Que hi hagi iniciatives que arranquin del mateix personal. Moltes vegades les iniciatives no surten del col·lectiu universitari, sinó de l’equip de govern i són coses menys elaborades i més imposades. La gent ara s’implica menys amb les decisions i penso que és una pena. Tenim gent molt qualificada que pot aportar coses. Si tingués un lema seria: «Una Universitat Rovira i Virgili de tothom per a tothom, transparent i participativa».

 

Imatge de la possible candidata al rectorat de la URV, Maria José Figueras

Figueras vol una universitat «per a tothom». CARALP MARINÉ

 

Quina lectura en fa de la legislatura actual?

—S’han fet coses molt bones i la filosofia ha de ser que qualsevol equip nou que entri ha de construir sobre les bases del que han fet equips anteriors. Però hi ha coses que potser hem de reanalitzar. Per exemple, hi ha col·lectius que no estan contents per la reorganització que s’ha fet, també sembla que alguns centres hagin perdut competències, són coses complicades. Però es tracta de fer un balanç i de veure cap on anirem.

 

Com estan les infraestructures de la URV?

—Ara s’està fent la nova facultat d’Ensenyament, però fins ara estaven en un edifici de 1992 que tenia aluminosi, i les obres es van anar posposant fins a un nivell extrem. A les infraestructures d’investigació no se’ls hi ha prestat massa atenció. No pots tenir una casa que no vagis mantenint, aquest no manteniment està en una situació límit en el cas de la URV.

 

El paper de la URV dins la societat tarragonina

Li volia preguntar pel departament al qual vostè forma part, el Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques. Quin paper juga aquest dins de la Universitat? El considera un dels departaments forts de la institució?

—La URV té 24 departaments, és cert que el de medicina, i ciències mèdiques bàsiques en concret, és molt productiu científicament. És el que atén la formació de la Facultat de Medicina i compta amb estructures que no estan a cap altre lloc, com una sala de dissecció, un estabulari, on hi ha els animals d’experimentació, per exemple. Hem de saber tractar aquestes peculiaritats que té cada departament i veure la importància que tenen. A vegades sembla que la problemàtica que poden plantejar alguns departaments sigui aliena a la institució, quan en realitat un problema que afecta un braç reverteix a un cos.

 

Quin paper ha de jugar la URV dins de la societat tarragonina?

—La Universitat ha de ser generadora de coneixement i que això pugui revertir en una millor qualitat de vida dels ciutadans en general. La voluntat sempre ha sigut tenir una relació molt íntima amb les indústries químiques del sector, amb tota la indústria que pugui haver-hi i amb totes les xarxes socials. Els ensenyaments d’humanitats, de dret i empresarials han generat moltes activitats que poden donar servei a la societat. A vegades, quan una empresa necessita fer algun tipus d’estudi va a buscar algú molt lluny, quan aquí mateix al territori tenim gent perfectament formada que li pot donar aquest suport. L’íntima relació entre la Universitat i el seu entorn és essencial.

 

Parlem de la situació econòmica que viu la URV, lligada una mica amb el tema del relleu generacional. En quin punt es troba ara i com s’ha de treballar per millorar això?

—No tenim un dèficit pressupostari a la nostra caixa, tal com s’ha anat transmetent, però estem limitats perquè quan hem de contractar persones és la Generalitat la que ho ha d’autoritzar. I això ha sigut un gran problema. Això ha fet que cada vegada que s’ha jubilat una persona s’hagi substituït per una altra amb un contracte temporal d’una categoria que no és la mateixa. I això té a veure amb el tema del relleu generacional: han anat desapareixent molts professionals de la Universitat i la gent que està amb el període de formació no ha pogut ocupar places per continuar amb la carrera acadèmica. Això és una gran desmotivació per la gent jove que està a la universitat: no veure quan sortirà aquesta possibilitat d’accedir a una posició estable. És un problema que tenim totes les universitats.

 

La doctora i catedràtica de la URV que pensa en presentar-se a les eleccions al rectorat, Maria José Figueras

La doctora i catedràtica de la URV es mostra en contra dels continus canvis als plans d’estudis. CARALP MARINÉ

 

Qüestions que generen debat

Parlem del replantejament de la duració dels estudis, es parla un cop més d’un canvi que faria que les carreres fossin de tres anys i els màsters de dos.

—No pots estar introduint canvis de forma contínua. Hi ha coses que s’han de fer, l’adequació a Europa, per exemple, però això ja ho vam passar. Els altres canvis són combinacions que generen un problema afegit. Per veure com un ensenyament funciona s’ha de deixar que surtin diverses promocions i estudiar l’ocupabilitat d’aquestes persones al mercat i llavors avaluar. Penso que s’introdueixin molts canvis sense meditar realment les conseqüències que poden tenir. S’ha de fer un raonament molt profund de pros i contres d’allò què tens en marxa. Si no es genera inestabilitat dintre els ensenyaments. Ens passem el temps muntant i desmuntant i això no és productiu ni té un impacte beneficiós per la societat, genera una situació de desconcert.

 

També té a veure en com s’apliquen aquests canvis, no?

Clar, una cosa és que sigui la mateixa universitat que des de l’anàlisi dels seus ensenyaments elevi propostes al Ministeri. I l’altre que sigui una transformació que ve de dalt a baix. De nou, és com construeixes. La construcció ha de ser de baix a dalt, perquè la gent que fa la feina, o els exalumnes, són una font d’informació excel·lent.

 

Què opina de la mesura que obliga a assolir un cert nivell d’anglès per adquirir el títol universitari?

Hem de ser conscients que l’anglès és una necessitat imperiosa per tothom. Hem d’acceptar que l’anglès és la llengua de comunicació universal i que és la que ens obre moltes portes. Professionalment és essencial. És important que la gent es mentalitzi d’aquesta necessitat. A mi l’anglès m’ha obert moltes portes professionalment. Una pregunta feta amb anglès en un congrés internacional em va valdre perquè l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es poses en contacte amb mi i em demanes escriure un article per un bolletí i arran d’aquí convertir-me amb assessora per una guia que havien de desenvolupar.

 

 

Font original: https://delcamp.cat/societat/maria-jose-figueras-vull-urv-tothom-tothom-transparent-participativa