María José Figueras: ‘Hi ha moltes coses que no són transparents i hem de fer un balanç de la situació real’

La catedràtica de Medicina és candidata a rector de la URV

02 de Maig de 2018, per Arnau Martínez

Vol trencar amb la governança actual que ha encapçalat els últims anys Josep Anton Ferré, el present rector de la URV. María José Figueras (Tarragona, 1956) és la primera dona candidata a rectora a la Universitat Rovira i Virgili. Vinculada amb la Universitat des de 1979, és catedràtica de Microbiologia a la Facultat de Medicina. També és membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Microbiologia i ambaixadora a l’Estat espanyol de la Societat Americana de Microbiologia. De cara a les eleccions al rectorat, LANOVA Ràdio ha entrevistat tots dos candidats.

Per què ha decidit ser candidata a rectora?

Alguns companys havien manifestat la necessitat d’un canvi i jo mateixa, després de fer una reflexió profunda, vaig veure que necessitem un canvi de governança de la nostra Universitat.

En què es diferencia amb la candidatura de Josep Anton Ferré?

Bàsicament en la manera de governar la Universitat. Nosaltres volem una major participació en la presa de decisions en tots els col·lectius: estudiants, personal d’administració i serveis i professorat. De fet, ja tenim òrgans col·legiats que prenen decisions democràticament, però la majoria de propostes sempre arranquem de l’equip de govern. Nosaltres volem promoure les propostes des d’uns fòrums molt més amplis.

Això no es fa des dels òrgans col·legiats que esmentava?

Avui en dia tenim una forma de fer en què només hi ha unes comissions prèvies que es reuneix des de la junta de govern una setmana abans, i generalment, tot el que es debat ja està decidit. El mateix col·lectiu no hi participa, només els representants. No podem dir, la idea me l’enduc a casa i l’estudiaré amb la meva gent. Necessitem tenir aquest fòrum de col·laboració amb la presa de decisions.

Han perdut competències els departaments i les facultats?

En els últims anys, els òrgans col·legiats que ja tenim (facultats o departaments) han anat minvant les seves competències. El que fem són tràmits perquè l’estatut marca que s’han d’aprovar des del consell, però no generem iniciatives ni discussions. La junta de govern hauria de fer una composició de les diferents visions de les facultats.

Manca transparència a la Universitat?

Si entenem per transparència el portal de la transparència, el tenim. Però quan un entra al portal de transparència s’endú moltes sorpreses. Al pressupost li falten explicacions. Per exemple, els diners que paguem en concepte d’interessos, no està explicat a què corren. Interessos d’una propietat? D’un crèdit que vam demanar per alguna cosa? I el mateix passa amb els salaris d’alts càrrecs de la nostra Universitat, hi una variació entre 85.000 i 105.000 euros. La transparència seria posar el salari exacte.

La relació entre estudiants i sindicats amb el rectorat és l’adequada?

Jo crec que al personal d’administració i serveis se l’ha anat escoltant més, però el professorat té la sensació que tot el que demanen sempre és ‘no’. Els professors sempre hem tingut menys consciència sindical, ens hem dedicat més a la docència i a la recerca.

I com hauria de ser aquesta relació?

Hauria de ser oberta, atenent les propostes del PDI i del PAS al mateix nivell. I si no es pot fer en aquell moment per la disponibilitat econòmica, has de dir si tens intenció de fer-ho a curt o mitjà termini quan les condicions canviïn.

Els últims anys s’han cobert moltes hores de docència amb professors associats.

Això no depèn al 100% de nosaltres. Ni jo ni el rector podem donar una solució perquè depen de la substitució d’aquests professors associats per personal de plantilla. Ens trobem amb dos problemes, persones que ja estan acreditades i podrien optar a una plaça de temps complert, però depenem de les places que es generen a partir de les jubilacions. El nombre de places que s’obren cada any és molt limitat i no atèn a les nostres necessitats.

La mitjana d’edat del professorat és força elevada.

És un dels problemes que tenim, el relleu generacional. Tenim nois joves molt ben preparats que estan perdent l’esperança. Encara estan com a professors associats amb 40 anys perquè no estem recanviant els jubilats. Com que vinc de la Facultat de Medicina, utilitzaré terminologia mèdica. Ens trobem en tres situacions: ensenyaments com Pedagogia o Piscologia que estan a prop de la Morgue, amb molta necessitat d’un recanvi. Uns altres com Medicina o Química (les faucltats més antigues) que estarien en una situació propera a la UCI. I els ensenyaments més joves que tardaran un o dos anys, però tots estem en situació crítica.

La Universitat està canviant els darrers anys: graus virtuals…

Els graus virtuals els portem al nostre programa, és reflectir el que passarà al futur. Hi ha molta gent que amb la crisi ha necessitat tenir una feina i potser tenen el desig de fer una carrera. Ho han de fer fora de l’horari laboral i la Universitat ha de ser extremadament flexible, tenir ensenyaments virtuals, semivirtuals i presencials. Això té un inconvenient, fins ara, als professors que han fet graus virtuals no se’ls hi han comptat les hores. Això descoratja molt als que han començat iniciatives virtuals.

I el ‘3-2’?

El ‘3+2’ ens va venir des de fora. Nosaltres no hem tingut experiència suficient per valorar com funcionen els graus de quatre anys actualment. En alguns ensenyaments sembla que la reducció a tres podria ser útil, però igual no caldria el +2. Es poden fer ensenyaments molt professionalitzats i ser un +1.

Si fos escollida rectora, quina és la primera mesura que prendria?

La primera seria analitzar la situació. Hi ha moltes coses que mai han estat transparents i el primer que hem de fer és un balanç de la situació real. La situació prioritària és la pressupostària, volem un vicerector d’economia. El que sí que sabem és que estem sanejats i això ha permès la construcció d’un edifici I analitzar cada departament, quina plantilla té, què costa i què necessitarien a curt i a mitjà termini.

Seria la primera dona rectora de la URV…

Seria un gran plaer, la sisena catedràtica que accediria a aquest càrrec a les universitats espanyoles. I que hi hagi moltes més dones que puguin seguir aquesta trajectòria en un futur.